Joguines Joguiba

Història del Carnaval

Un breu resum de les arrels i les tradicions del Carnaval

La festa del Carnestoltes, és considerada per molts com la festa del món al revés. Es tracta d'una festa en la qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser. Durant aquest dia tothom canta, balla, juga i fa bromes.

Les arrels i les tradicions del Carnaval

El Carnaval està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del dimecres de cendra, el mateix dia que comença la Quaresma. Els 40 dies de Quaresma són unes setmanes de sacrifici en les quals, per posar un exemple no es pot abusar del menjar. Per això quan arriba el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen les regles. Representa que s'ha d'aprofitar per fer tot allò que després no podrem fer.

Els dos protagonistes d'aquesta història són el Rei del Carnestoltes i la Vella Quaresma. El Rei és un personatge bevedor i esbojarrat, la vella Quaresma és la seva enemiga, una velleta de set cames, que dejuna i és vegetariana. Aquests dos personatges mantenen una lluita durant els dies que dura el carnaval, l'últim dia la vella Quaresma acaba guanyant i per tant s'eliminen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre. El període que ve després del Carnaval són 40 dies i que ens els marquen les set cames de la vella Quaresma (una per cada setmana) és un període en què els excessos estan prohibits i es dóna pas al dejuni, l'ordre i la calma. Segons la tradició els menjars abundants es canvien per un règim de sopes, oli, verdura i aigua. Només es podia menjar peix el diumenge.

Dijous Gras: Comença el Carnestoltes. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d'arribar. És un dia per gaudir del menjar greixós i abundant, és típic menjar botifarra d'ou, truita de botifarra o la mítica coca de llardons.

Divendres: La festa ja ha començat i tothom celebra l'arribada del rei del Carnestoltes. Les escoles celebren festes de disfresses i les comparses posen a punt els últims detalls.

Cap de setmana: És el moment de màxima diversió, ja que arriba el rei dels poca-soltes. S'organitza una comitiva que recorrerà tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge es celebra la desfilada més important. Antigament es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d'ou plenes de farina. Avui en dia s'utilitza el confeti i les serpentines tan característiques del carnaval.

Dilluns: Es celebren diferents balls a les places dels pobles.

Dimarts: La gent es comença a adonar que aquesta llibertat que ha portat el rei del carnestoltes no és bona pel poble. Es fa un judici i se l'acaba condemnant a mort. El rei fa el testament i se'l crema públicament.

Dimecres de Cendra: Per alguns, es tracta de l'últim dia del Carnaval i per uns altres ja és el primer dia de Quaresma. La tradició ens diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que és l'acte que simbolitza la fi del Carnaval.

El Carnaval és una festa mòbil, com també ho és la Quaresma i la Setmana Santa, això vol dir que cada any se celebren en diferents dates. Aquestes les marca el calendari lunar, que es basa en la posició de la lluna respecte a la Terra. Per això, cada any cal consultar als experts per saber en quines dates començarà la festa.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari
El teu email no serà publicat ni divulgat. És necessari omplir tots els camps.

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Tot i així, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. Més informació.